23 d'octubre de 2026

Escriure en nom teu amb IA: on acaba l'ajuda i comença la suplantació

Imagina una fisioterapeuta que treballa pel seu compte. Cada dia contesta vint missatges de pacients, i cada nit n'arrossega tres que no sap com respondre sense sonar freda. Un dia els enganxa a un assistent d'IA i en surt una resposta millor que la que hauria escrit ella. Amb el temps, li demana també que contesti les ressenyes de Google. Després, que n'escrigui una d'agraïment "de part d'un pacient content", per animar-ne d'altres. Cap dels passos és gaire més gros que l'anterior.

(Aquest cas és il·lustratiu, no és cap persona concreta.)

On va deixar de ser ella?

Per què no és obvi

Perquè fa dècades que algú altre ens escriu coses. Un secretari redactava la carta, una gestoria redacta l'escrit a Hisenda, un amic et corregeix la carta de motivació. Ningú ho considera una mentida. Fer-ho amb IA sembla el mateix, només que més barat.

I la llei, per ara, tampoc ajuda a dibuixar la ratlla en aquest punt. Les obligacions de transparència de l'article 50 del Reglament europeu d'IA són exigibles des del 2 d'agost de 2026, però miren sobretot qui fabrica els sistemes (que han de marcar el contingut generat) i casos concrets com els deepfakes o els xatbots que parlen amb el públic. Un correu teu redactat amb ajuda d'una eina no hi és.

El millor argument de l'altra banda

És aquest: el que importa és el resultat. Si el missatge és clar, amable i cert, què més dóna qui l'ha teclejat? Cap client no té dret a saber amb quin editor de text escrius. I per a molta gent que escriu malament, o en una llengua que no és la seva, la IA és, simplement, justícia: li permet sonar tan bé com algú que ha tingut més estudis.

Hi tinc poc a objectar, i jo mateixa faig servir la IA per polir textos.

Què en penso

Que la pregunta no és qui ho ha escrit, sinó què afirma el text sobre el món i sobre tu.

Un correu redactat amb IA diu "et dono aquesta resposta i me'n faig responsable". Segueix sent teu perquè tu el llegeixes, el corregeixes, l'envies i hi poses la cara. La IA ha fet de corrector.

Una ressenya fabricada diu "he viscut això", i no és veritat. Aquí la IA no t'ajuda a expressar res teu: inventa una experiència i l'atribueix a algú. Això no és ajuda, és suplantació. A més, la normativa europea de consum ja considera pràctica comercial deslleial afegir ressenyes falses o manipulades, o encarregar-les a un tercer, les escrigui una persona o una màquina.

Entre un extrem i l'altre hi ha una zona grisa, i és on em quedo amb una prova senzilla: si la persona que ho llegeix sabés exactament com s'ha escrit, se sentiria enganyada? Si és un correu amb el to polit, no. Si és una disculpa emotiva escrita per una màquina i enviada com si fos un gest personal, potser sí. Si és la ressenya d'un client que no existeix, és evident.

El que més em preocupa no són els fraus clars, que són fàcils de condemnar. Són els gestos que valen perquè costen: una carta de condol, una disculpa, un agraïment. Si els delegues del tot, qui els rep llegeix paraules correctes i perd allò que li importava, que era saber que algú hi havia dedicat temps.

Què vol dir això si tens un negoci petit

Pots deixar que la IA t'ajudi a escriure, sempre que tu ho llegeixis i ho signis. El criteri és que el missatge sigui cert i que el pugui defensar qui l'envia.
Mai ressenyes, testimonis ni "opinions de clients" generats. Ni de mentida, ni "d'exemple", ni encarregats a tercers.
Els gestos personals, a mà. Condol, disculpa, agraïment sincer: si costa, és perquè costa.
Si algú et pregunta si ho has escrit amb IA, digues la veritat. No cal anunciar-ho cada cop, però no ho neguis mai.

Fonts

Sobre aquest article

iaetica.cat és un espai de divulgació: hi escric el que vaig aprenent sobre la intel·ligència artificial, la seva ètica i la seva legislació.

— Laura Graells