23 de setembre de 2026

La IA a Catalunya: un observatori per vigilar els algoritmes a la feina i 600 milions que encara no es poden demanar

Quinze dies moguts. El Govern català ha anunciat un organisme nou per vigilar com la IA entra a les empreses, l'Estat ha presentat un pla amb molts diners però cap finestreta encara oberta, i el pols pels centres de dades ha pujat de to. Això és el que hi ha de real.

Catalunya crearà un observatori d'IA i mercat de treball

A mitjan setembre, el Govern va aprovar la creació de l'Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball, juntament amb un registre de sistemes algorítmics. L'objectiu declarat és analitzar quins sectors i perfils quedaran més exposats a l'automatització i garantir que, com va dir el president Illa, cap decisió algorítmica que afecti un treballador s'apliqui sense supervisió humana. El paquet inclou instruments de suport per a pimes i programes de requalificació.

Què vol dir per a tu

De moment, res que hagis de tramitar: l'observatori encara s'ha de constituir i el registre no té reglament. El que sí que pots fer avui és mirar-te els teus propis automatismes amb aquesta lupa. Si tens una eina que filtra currículums, que reparteix torns, que puntua clients o que decideix a qui es reclama un impagat, pregunta't qui revisa el resultat abans que surti. La direcció és clara i no depèn d'aquest observatori: quan una màquina decideix sobre una persona, hi ha d'haver algú que ho pugui aturar i explicar.

L'Estat presenta el pla IA360 i un bo de 600 milions

El 21 de setembre el govern espanyol va presentar IA360. Pla per a un desplegament responsable de la IA, amb quatre eixos i un desplegament previst en dotze mesos. El que interessa una pime és el segon eix: s'aprovarà un bo empresarial d'intel·ligència artificial dotat amb 600 milions d'euros. El document és explícit que el bo no finançarà subscripcions ni llicències, sinó serveis que transformin el procés productiu de l'empresa. L'objectiu declarat és que el 2030 més de la meitat de les empreses hagin integrat la tecnologia; ara la fan servir el 21,1%.

Què vol dir per a tu

Encara no pots demanar res. No hi ha convocatòria, ni bases, ni imports per empresa, ni data. Qui et truqui aquesta setmana per vendre't una eina «subvencionada pels 600 milions» s'està inventant una cosa que no existeix. El que sí que té sentit és anar preparant la resposta a la pregunta que sempre demanen aquests ajuts: quin procés concret de casa teva vols canviar i quant temps o diners hi perds ara. Si ho tens escrit, el dia que s'obri hi arribes a temps; si no, no.

Recorda que el cupó d'ACCIÓ per incorporar la IA, de 8.000 euros màxim, va tancar el 30 de juliol i encara no s'ha tornat a obrir. En vam parlar a l'article anterior d'aquesta sèrie.

Centres de dades: dues cares de la mateixa moneda

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va defensar el 15 de setembre les 26 iniciatives de centres de dades que el Govern ha identificat arreu del país, la gigafactoria de Móra la Nova i l'ESTRATEC, l'estratègia d'autonomia tecnològica que inclou un núvol públic sobirà.

El 22 de setembre, coincidint amb l'AI Summit al World Trade Center, més de 140 entitats —ecologistes, sindicats i col·lectius de sobirania digital— es van concentrar al Moll de Barcelona per reclamar una moratòria. El seu argument central són els números: el desplegament previst passaria dels 120 MW actuals als 2.000 MW, uns 12.000 GWh anuals segons els seus càlculs. També qüestionen les previsions d'ocupació i demanen dades obertes sobre impactes i incentius concedits. Les entitats remarquen que no rebutgen la tecnologia, sinó el com i el per a qui.

En paral·lel, el reial decret estatal que ha d'endurir els requisits ambientals dels centres de dades —entre altres coses, exigir un 80% d'energia renovable nova en totes les hores de funcionament— va tancar consulta pública amb més de 600 al·legacions.

Què vol dir per a tu

Si tens el negoci en un dels municipis afectats, aquest debat et toca de prop per dos costats: la xarxa elèctrica que comparteixes i l'aigua. Val la pena mirar l'ordre del dia del teu ple municipal i saber si el teu ajuntament té posició. I si t'has plantejat allotjar les teves dades «a Catalunya» com a argument comercial, tingues present que on és el servidor i qui n'és el propietari són dues coses diferents.

I a l'Anoia?

Aquesta quinzena no hi ha novetats comarcals noves: els quatre projectes de centres de dades entre Òdena i Jorba segueixen on eren. A IAètica som d'Igualada: mira com treballem amb les empreses de la comarca.

Les fonts

La informació de Capgròs i l'ACN sobre l'Observatori Català d'IA i Mercat de Treball; la crònica de l'Ara sobre la presentació del pla IA360; la nota del Govern sobre la intervenció del conseller Dalmau al Forward Summit; la informació de Llibertat.cat sobre la concentració de les 140 entitats; i la notícia de l'Ara sobre les 600 al·legacions al decret de centres de dades.