24 de juliol de 2026

Et demanen una foto del DNI? Aprèn quan dir que no (i què fer)

S'ha convertit en un gest automàtic. Et registres en un coworking, llogues un pis, entres en una plataforma o compres de segona mà, i algú et diu: "envia'm una foto del DNI pels dos costats". I tu la fas i l'envies per WhatsApp sense pensar-hi, perquè tothom ho demana i sembla normal.

Doncs no ho és tant. Una foto del teu DNI és, literalment, la clau de la teva identitat. I un cop l'has enviada, ja no controles on acaba.

Què poden fer amb una foto del teu DNI

Amb una imatge del document —sobretot pels dos costats, que és el que solen demanar— algú pot intentar obrir comptes o contractar serveis al teu nom, demanar microcrèdits, duplicar la teva targeta SIM per rebre els teus SMS de verificació, o superar controls d'identitat poc rigorosos d'altres plataformes.

I no cal que sigui qui t'ho demana qui en faci mal ús. N'hi ha prou que aquella foto quedi en un xat, un correu o un servidor mal protegit i que un dia algú hi accedeixi. El DNI no es canvia com una contrasenya: si se't filtra, el problema et pot durar anys.

On sí que té sentit i on no

La pregunta clau no és "és legal que m'ho demanin?", sinó "és necessari i proporcionat per al que estic fent?". El RGPD diu que només et poden demanar les dades imprescindibles per a una finalitat concreta.

Sol estar justificat en un banc que t'obre un compte, una operadora que et contracta una línia, l'administració, una notaria o un contracte de lloguer o de feina: són casos on la llei obliga a verificar qui ets. Però justificat no vol dir "per WhatsApp": ha de ser pel canal oficial i segur d'aquella entitat (la seva app, la seva seu electrònica, o presencialment).

En canvi, hauries de desconfiar d'un venedor particular de segona mà, un grup de WhatsApp, una xarxa social que et demana el DNI "per verificar que ets real", una web desconeguda o qualsevol que et fa pressa. Aquí gairebé mai cal enviar el document sencer, i sovint no cal ni ensenyar-lo.

Els sis hàbits que et protegeixen

1. Pregunta abans d'enviar res. "Per a què el necessiteu exactament? És obligatori? Amb quina base legal?" Una entitat seriosa t'ho sabrà respondre. Si s'incomoda o no ho justifica, mala senyal.

2. Ensenya'l en persona sempre que puguis. El que es veu i no es queda enlloc no es pot filtrar. De vegades n'hi ha prou de mostrar-lo, sense deixar cap còpia.

3. Si l'has d'enviar, fes-ho pel canal oficial. Mai per WhatsApp ni per un correu qualsevol. El sistema de pujada segura d'una app és molt millor que un xat que després reenvia mitja oficina.

4. Posa-hi una marca d'aigua. Escriu a sobre de la imatge, creuant les dades però sense tapar-les del tot, una frase com: "Còpia exclusiva per a [finalitat], [data]. No vàlida per a cap altre ús." No és infal·lible, però dificulta reutilitzar la foto i deixa clar que qualsevol altre ús és fraudulent. Hi ha aplicacions gratuïtes que ho fan en un moment.

5. Envia el mínim. Si només et volen comprovar la cara, tapa el número; si només cal el número, oculta la resta. No donis més del que et demanen.

6. Fes servir la identitat digital oficial. Cl@ve, el DNI electrònic o, a Catalunya, el sistema VÀLid estan pensats justament per identificar-te sense escampar còpies del document.

I si ja l'has enviat o en fan un mal ús?

No entris en pànic, però actua. Si sospites que algú n'està fent un ús indegut, pots exercir els teus drets del RGPD i demanar a qui la va rebre que l'esborri. Vigila l'aparició de comptes, contractes o rebuts que no reconeguis, i si detectes un frau, denuncia'l als Mossos d'Esquadra o a la Policia Nacional i comunica-ho a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Com abans ho agafis, més fàcil és aturar-ho.

L'ètica com a escut

La idea de sempre: protegir-te no costa diners ni tecnologia, costa parar-se a pensar tres segons abans d'enviar. El DNI és de les poques coses que, un cop surten de les teves mans, ja no pots recuperar. Val la pena tractar-lo com el que és.