21 d'agost de 2026

La IA s'inventa respostes: com ensenyar l'equip a verificar-les

Hi ha una diferència important entre un company que no sap una cosa i una IA que no la sap. El company diu que allò no ho té clar i que ho mirarà. La IA respon. Amb frases ben construïdes, amb xifres concretes, amb un article de llei que sona perfectament plausible. I de vegades és mentida.

No és un error puntual ni una eina dolenta: és com funcionen aquests sistemes. Un model de llenguatge no consulta una base de dades i et retorna el que hi ha; prediu quina paraula encaixa després de l'anterior a partir de tot el text que ha llegit. Quan té la informació, encerta molt. Quan no la té, no calla: omple el buit amb el que sona correcte. En el sector se'n diu al·lucinació, i el problema real no és que passi, sinó que passa amb el mateix to de seguretat que quan encerta.

On fa mal a una pime

Una assessoria de Vic va demanar a una IA gratuïta els terminis de presentació d'un model tributari per posar-los en un correu informatiu als clients. La resposta va arribar en cinc segons, ben redactada i amb dates exactes. Dues eren correctes; una era d'un any anterior. Ningú ho va comprovar perquè el text feia patxoca. El correu va sortir a 300 clients i van passar dos dies desmentint-se a si mateixos.

El cost no va ser una multa. Va ser la trucada a cada client empipat i la sensació que, si s'equivoquen amb una data, potser també amb la resta. La confiança és el producte d'una assessoria.

Les mateixes trampes apareixen a tot arreu: un pressupost amb un preu de catàleg que ja no existeix, una fitxa de producte amb una mesura inventada, un correu a un client citant una clàusula del contracte que ningú ha llegit.

Les respostes que s'han de verificar sempre

No cal desconfiar de tot: cal saber on és el risc. Aquestes cinc categories es comproven sí o sí, sense excepcions.

Xifres, dates i terminis. Preus, percentatges, IVA, venciments, dates límit. És on el model inventa amb més naturalitat.

Normativa i obligacions legals. Articles, lleis, requisits. Poden existir, poden estar derogats o poden no haver existit mai.

Fonts, cites i enllaços. Si la IA cita un estudi, un informe o una adreça web, obre-la. Els enllaços inventats són habituals i tenen una pinta impecable.

Dades del teu propi negoci. El model no sap res del teu catàleg, els teus horaris ni les teves condicions, tret que li ho hagis donat. Si respon com si ho sabés, s'ho està imaginant.

Noms de persones, empreses i productes reals. Barreja fitxes, atribueix càrrecs equivocats i inventa referències que no existeixen.

I un senyal d'alerta transversal: com més segura sona la resposta i menys matisos té, més val la pena comprovar-la. Un text que no diu enlloc «depèn» ni «consulta la font oficial» quan el tema clarament depèn, és sospitós.

Com explicar-ho a l'equip sense prohibir res

Prohibir la IA no funciona: la gent la fa servir igualment des del mòbil i llavors no te n'assabentes. El que funciona és una regla d'una sola frase, curta i que tothom recordi: la IA fa esborranys, no fa fonts. Res que porti una xifra, una data, una llei o el nom d'un client surt de l'empresa sense que una persona ho hagi comprovat.

A partir d'aquí, tres hàbits que costen ben poc d'instal·lar.

Demanar la font, sempre. D'on ha sortit això? Si la IA no la dona, o dona un enllaç que no obre, la resposta no és utilitzable.

Preguntar dues vegades de maneres diferents. Si les dues respostes no coincideixen, cap de les dues és fiable.

Marcar el que és esborrany. Un document generat amb IA i encara no revisat hauria de dur-ho escrit. Els accidents solen passar quan algú agafa un esborrany pensant que era la versió bona.

Val la pena, també, deixar clar que avisar d'un error no és fer el ridícul. Si algú detecta que la IA li ha colat una dada falsa i ho diu, l'empresa acaba d'estalviar-se un problema. Si té por de dir-ho, l'error arriba al client.

I si ja ha sortit a fora

Corregeix-ho tu abans que t'ho corregeixi el client: un missatge breu, sense excuses llargues, amb la dada bona. Mira si el mateix text s'ha reutilitzat en altres llocs (web, pressupostos, plantilles de correu) i esmena'ls tots. I anota què va passar: gairebé sempre el forat no és de la IA, sinó que ningú tenia clar qui havia de revisar allò abans d'enviar-ho.

Fer servir la IA amb cap no és anar amb por: és el que permet aprofitar-la de debò. L'equip que sap on són els límits és el que hi guanya temps sense jugar-se la reputació.