El teu equip ja fa servir IA (encara que no ho sàpigues)
Pregunta't això: si demanessis avui a cada persona del teu equip si ha fet servir alguna eina d'IA per a la feina aquesta setmana, quantes dirien que sí? Probablement més de les que t'imagines. No perquè ningú vulgui amagar res, sinó perquè per a moltes persones obrir ChatGPT per redactar un correu o resumir un document ja és tan normal com obrir el correu electrònic.
El problema no és que el teu equip faci servir IA. El problema és que ho fa sense que ningú hagi parlat mai de com fer-ho bé.
Tres riscos reals (no hipotètics)
El primer risc és que surtin dades que no haurien de sortir. Algú enganxa el contracte d'un client, una llista de preus interns o dades de nòmina en una eina gratuïta d'IA per demanar-li que ho resumeixi o ho millori. Aquella informació ha sortit de l'empresa i ha entrat en un sistema que no controles.
El segon risc és que algú es cregui una resposta inventada. Les eines d'IA generativa poden donar respostes que semblen segures i estan simplement equivocades: un article de llei que no existeix, una xifra inventada, un fet que sona bé però és fals. Si ningú revisa la resposta abans d'enviar-la a un client, l'error és de l'empresa, no de l'eina.
El tercer risc és menys evident però igual d'important: cadascú fa servir la seva eina, a la seva manera, sense criteri comú. Una persona fa servir una eina de pagament amb bones condicions de privacitat, una altra fa servir la versió gratuïta d'una altra eina que sí que guarda i reutilitza el que hi escrius. No hi ha manera de saber, com a empresa, quin risc real s'està assumint.
Per què prohibir-ho no funciona
La reacció instintiva de moltes pimes és prohibir l'ús d'IA a la feina. En la pràctica, això no elimina el risc: només el fa invisible. La gent segueix fent-ho servir, però ara amagant-ho, sense preguntar dubtes i sense cap criteri de què està bé i què no. S'ha aconseguit exactament el contrari del que es buscava.
Què vol dir formar l'equip
Formar l'equip no vol dir fer un curs tècnic de programació ni convertir tothom en expert en IA. Vol dir donar unes poques regles clares i compartides: quines dades no es poden enganxar mai en cap eina d'IA, quines eines té sentit fer servir a l'empresa i quines no, i quan cal revisar una resposta abans de donar-la per bona i enviar-la a un client.
Amb això n'hi ha prou perquè l'equip deixi de fer-ho servir "d'amagat" i comenci a fer-ho amb criteri. I sovint el resultat és millor del que s'esperava: la gent ja sabia que calia anar amb compte, només li faltava algú que ho digués en veu alta i marqués per on.
Un cas real: l'assessoria de Vic
En una assessoria de Vic, dues treballadores feien servir eines d'IA gratuïtes per redactar correus i resumir documents des de feia mesos, cadascuna per la seva banda i sense dir-ho obertament. Quan la responsable ho va comentar en una reunió, es va adonar que una d'elles hi havia enganxat, alguna vegada, dades de clients per demanar un resum ràpid.
No van prohibir res. Van dedicar una hora a establir tres regles senzilles: mai enganxar dades de clients a cap eina, revisar sempre la resposta abans d'enviar-la i fer servir només les eines acordades per l'empresa. Amb això, i sense cap inversió, el risc més gran va desaparèixer i l'equip va seguir estalviant-se temps amb la IA, ara amb tranquil·litat.
Un primer pas senzill
Si sospites que el teu equip ja fa servir IA sense que n'hàgiu parlat mai obertament, val la pena asseure's-hi una estona. A IAètica fem formacions breus i pràctiques per a pimes justament per posar aquestes regles sobre la taula, sense tecnicismes. Si t'interessa, escriu-nos a [email protected] i en parlem.
— L'equip d'IAètica