← Tots els articles

Com digitalitzar albarans i contractes sense passar-los a mà

Quan una pime decideix "digitalitzar papers", gairebé sempre comença per les factures. És lògic: són les que porta el gestor i les que fan mal si falten. Però els papers que més diners fan perdre callant són uns altres: els albarans i els contractes.

L'albarà és el document que diu què s'ha entregat de debò. El contracte és el que diu què s'havia pactat. Si tots dos viuen en una carpeta que ningú obre, l'empresa factura a cegues.

El forat que ningú veu

Un exemple de com passa. Un magatzem de materials de construcció de l'Anoia serveix a obres cada dia. El transportista deixa l'albarà signat al client, la còpia arrugada torna a la furgoneta i, amb sort, acaba en una safata de l'oficina el divendres. Al final de mes, algú creua albarans amb comandes per fer les factures.

Què passa a la pràctica:

Es facturen 40 sacs quan se n'havien entregat 44, i ningú ho reclama perquè ningú ho sap. Un albarà es perd i aquella entrega no es factura mai. El client diu que hi havia un preu pactat diferent, i ningú troba el contracte per comprovar-ho. I quan arriba una discrepància tres mesos després, buscar-ho costa mitja tarda.

No és un problema de gent poc curosa. És un problema d'informació que existeix en paper però no existeix en cap sistema.

Què vol dir digitalitzar-los de veritat

Escanejar no és digitalitzar. Un PDF dins d'una carpeta és el mateix paper, però il·luminat: segueixes sense poder-hi buscar, comparar ni avisar.

Digitalitzar de veritat vol dir convertir el document en dades. D'un albarà: proveïdor o client, data, número, referències, quantitats, qui ho signa. D'un contracte: parts, dates d'inici i venciment, preus pactats, condicions de renovació, terminis de preavís.

Un cop tens això en camps, apareixen coses que abans eren impossibles:

Quadrar automàticament comanda ↔ albarà ↔ factura, i que salti un avís només quan hi ha diferència.

Buscar per contingut: "totes les entregues a aquest client el maig", en segons.

Avisos de venciment: un contracte que es renova sol d'aquí a 60 dies i que ningú havia mirat.

Aquest tercer punt és el que més sorprèn. Molts contractes de manteniment, lloguer d'equips o serveis es renoven en silenci any rere any perquè el preavís va passar sense que ningú el veiés.

Un consell abans de començar

Si t'hi poses, no comencis per tot. Tria un sol tipus de document i un sol circuit. Per exemple: només els albarans d'entrada de proveïdor, durant un mes.

Dues raons. La primera és que aprendràs coses del teu propi procés que no sabies — com que hi ha tres formats d'albarà diferents perquè tres proveïdors ho fan a la seva manera. La segona és que si el sistema falla en un lloc petit, no s'endú res per davant.

I una comprovació imprescindible: durant les primeres setmanes, revisa a mà una mostra. Deu documents a l'atzar cada setmana. Si els camps quadren, amplia. Si no, corregeix abans de tenir tres mesos de dades mal apuntades. Cap sistema d'extracció encerta el 100% des del primer dia, i el que has de saber és en què s'equivoca i cada quant.

El punt que no pots passar per alt: la privacitat

Els albarans porten dades de clients i adreces. Els contractes porten condicions econòmiques, noms i, sovint, dades personals de signants. Això no és material per penjar a qualsevol eina gratuïta d'internet a canvi de provar-la.

Tres preguntes concretes abans de contractar res:

On es processa i on es guarda el document? Ha de ser dins de la UE, i has de poder-ho posar per escrit.

El proveïdor fa servir els teus documents per entrenar els seus models? La resposta correcta és no. Si la resposta és "en versió anònima", pregunta què vol dir exactament.

Qui hi té accés dins de la teva empresa? Un contracte amb condicions econòmiques no l'ha de poder obrir tothom. L'accés es reparteix per rol.

Si un proveïdor s'incomoda amb aquestes tres preguntes, ja tens la resposta que necessitaves.

Com ho fem nosaltres

ParsIA, la nostra eina d'extracció de documents, s'instal·la als teus servidors o al teu núvol. Els albarans, contractes, factures i nòmines no surten mai del teu control: no viatgen a un servei extern ni entrenen models de tercers. Llegeix el document, n'extreu els camps i te'ls deixa on ja treballes, amb els avisos que decideixis — una diferència de quantitat, un venciment que s'acosta.

Vols saber si el teu circuit de papers és bon candidat?

Escriu-nos a [email protected] amb dues línies del teu cas i t'hi direm què hi veiem, sense compromís.

— L'equip d'IAètica